La padrina de l'Oriol, la Leire, ens va regalar abans del naixement una mussolina
d'Aden+Anais. Feia temps que en volia una perquè n'havia sentit a parlar molt i molt bé, i la veritat és que no em va pas defraudar: fresca, agradable, pràctica, suau i bonica són algunes de les seves característiques, però pel que m'han dit a mesura que la fas servir guanya amorositat, una meravella vaja.
Ja sabeu que m'agraden molt les mantetes d'estiu amb vora de ganxet (En vaig fer una
pel Vicent i una altra
per a la Joana), però per a mi és una murga haver de triar, comprar, tallar i cosir la tela, així que amb una gassa així, està solucionat. Per casa tenia una troca de fil Natura de Dmc que combinava perfectament amb les estrelles de l'estampat i en un tres i no res la vaig tenir enllestida.
A més a més n'he fet un tutorial per al Diari, el podeu llegir aquí.
