diumenge, 16 d’octubre de 2011

Al teatre!

Sí, no té res a veure amb les agulles ni amb la llana. Però tinc la necessitat de compartir-ho, així que...Ampliació de temàtica del bloc!

Resulta que avui hem anat a veure un teatre d'ombres programat dins del Festival Guant de Valls. Hem tornat encantats! Us el recomano al 100% sobretot si teniu criatures petitones, es diu Xarop de Cargol  i és de la Companyia Mercè Framis.
Un argument senzill, sense complicacions, una música delicada i cançons encertades,  emmarquen una escenografia perfecta plena de llums, ombres i coloraines, amb un toc "Timbartonià" i mooooolta poesia. Bonic perquè sí!

Quan hem escoltat la veu de la narració, tots hem pensat el mateix...Aquesta veu... I ens ha vingut un nom al cap...Un cop a casa, he visitat la pàgina de la companyia i les nostres sospites s'han confirmat: La Mercè Framis és la veu del Mic3!,  a més de ser una experta en teatre d'ombres, fer cursos de formació en aquesta especialitat, i tenir una llarga carrera professional en el món de l'espectacle infantil (us sonaran els seus treballs de la sèrie Una mà de contes, entre d'altres). Una grata sorpresa i és que la feina ben feta...
Res, que quan ha acabat l'obra he pensat: Això és el que m'agradaria fer, i he descobert als 32 anys la meva vocació frustrada: Vull ser titellaire!

8 comentaris:

Laia ha dit...

Sempre estàs a temps de canviar. Jo ho he fet als 36, però això ja ho explicaré en altre moment.

greta ha dit...

Hola guapa, estoy haciendo un sorteo para celebrar mi cumple blog, avisa a las ganxetes por si se animan a participar. Se puede participar hasta el día 21. petonets

Pau ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ginesta ha dit...

veig que no sóc l'única que pensa en canviar d'ofici!! :)

sweetpach ha dit...

Hola,

Encara que nosaltres som mes de patchwork crec que podem compartir el teu blog que l'hem trobat mol bonic. A cambia sempre i ets a temps.
Un peto. Raquel i Neus

Wilma ha dit...

Quina oreciositat! Me encanta, la escenografia es genial, i mira, mai es tard, l'important es creure que ho pots fer i anar a pel teu somni perque val la pena perdre el dies que ens quedin fent alló que et fa feliç, oi que sí

♥ begoña ♥ ha dit...

Moltes gràcies per la recomanació! Els teatres d'ombra tenen algo màgic i molt especial.
I mai es tard per canviar, així que segueix els teus somnis... com diu el Gerard Quintana...

És el teu somni, t'estava esperant.
Vés no dubtis més, s'escapa.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
Fes que siguin certs, abraça'ls.

natàlia ha dit...

Endavant amb la nova vocació!