No penseu que perquè no actualitzi les agulles estan desades. I ara! Estic molt engrescada amb un projecte que espero poder ensenyar-vos ben aviat. De moment he patit un virus encomanat per la meva veïna Maria: la collitis. Ella n'és una greu afectada, de fet crec que ja ha patit catorze brots, jo de moment només quatre. El marró me'l va regalar ella, i va ser el focus de la infecció. El verd és el quart que faig.
aquests són els primers.
El més gratificant? Trobar-te per casualitat amb la gent a qui els has regalat i que els portin posats.
Les llanes:
La Maria va fer-me el coll marró amb Katia Perú
El blau el vaig fer amb Stop Dakar
I els tres petitons amb katia Maxi Merino
Amb una agulla del ganxet del 9 queden ben flonjos. Si no voleu que piquin gens ni mica la Maxi Merino és ideal.
Justament ahir em va arribar el regal del sorteig de La Maison Bisoux ((sí, sí, em va tocar!). Vaig aguantar com una campiona i no l'he obert fins avui, com ha de ser: els reixos, pel matí!
És un kit d'iniciació a la mitja per fer un coll, hi ha una troca de llana 100% merina de l'Uruguay, un parell d'agulles de bambú de 5,5 mm, una agulla llanera, un botonet folrat, el patró del coll pas a pas i una bossa de tela per posar-ho tot a dins. Molt xulo tot! Gràcies!
La Peppa pig que surt, és el regal estrella que li han portat els reis a la fan número u d'aquesta porqueta i que ha col·locat al mig del bodegó perquè "també vol zutir a la foto".
Ei! i una càmera de retratar nova! Es nota? Espero que això serveixi per actualitzar més sovint...
És el problema de ser lenta i voler teixir alguna cosa per una nena que no para de créixer i que aquesta cosa sigui un modelet moníssim però d'estació indefinida, doncs passa això:
Un jersei d'estiu quan som a gairebé desembre i una mida terrible: Ara és gran però a la primavera li anirà petit. I no, no queda bé amb una samarreta de màniga llarga a sota, ja ho he provat. En fi...que més val que em dediqui a fer bufandes...
Ja veieu que ella n'està encantada del seu jersei, l'he posat al bagul de les disfresses perquè se'l posi quan vulgui! Amb la faldilla de tul i les sabates de sevillana queda un "conyun" estupendu!
Per fer-me passar el disgust, m'he apuntat al sorteig que fa la Maison Bisoux, no us el perdeu!
Si la castanyada fos una festa sueca o noruega o finlandesa o de qualsevol altre país nòrdic...Segur que la trobaríem una monada de festa, amb les seves iaies castanyeres torrant castanyes i moniatos a les places, els aparadors de les pastisseries amb muntanyes de panellets que trobaríem exquisits, les súper mames amb els seus fills rossets fent-ne a casa, les nenes i els nens disfressats de castanyeres i castanyerus...Segur que ompliríem blocs i més blocs amb fotografies precioses, plenes de caliu i cases totes decorades amb elements de la tardor. Però no, la festa és catalana, i es veu que no mola, que és més guai el Halloween. Doncs jo em resisteixo i contraataco: Castanyera al balcó:
I castanyera a la solapa.
Quan la Laia ha vist la que m'havia fet jo, l'ha batejada: "castanyeta de llana", se l'ha endut i me n'he hagut de fer una altra. Ara, jo encantada, sembla que de moment ella també es queda amb la castanyada.
Bona castanyada a tothom!
Sí, no té res a veure amb les agulles ni amb la llana. Però tinc la necessitat de compartir-ho, així que...Ampliació de temàtica del bloc!
Resulta que avui hem anat a veure un teatre d'ombres programat dins del Festival Guant de Valls. Hem tornat encantats! Us el recomano al 100% sobretot si teniu criatures petitones, es diu Xarop de Cargol i és de la Companyia Mercè Framis.
Un argument senzill, sense complicacions, una música delicada i cançons encertades, emmarquen una escenografia perfecta plena de llums, ombres i coloraines, amb un toc "Timbartonià" i mooooolta poesia. Bonic perquè sí!
Quan hem escoltat la veu de la narració, tots hem pensat el mateix...Aquesta veu... I ens ha vingut un nom al cap...Un cop a casa, he visitat la pàgina de la companyia i les nostres sospites s'han confirmat: La Mercè Framis és la veu del Mic3!, a més de ser una experta en teatre d'ombres, fer cursos de formació en aquesta especialitat, i tenir una llarga carrera professional en el món de l'espectacle infantil (us sonaran els seus treballs de la sèrie Una mà de contes, entre d'altres). Una grata sorpresa i és que la feina ben feta...
Res, que quan ha acabat l'obra he pensat: Això és el que m'agradaria fer, i he descobert als 32 anys la meva vocació frustrada: Vull ser titellaire!
I hem fet el salt! La meva estimada veïneta María, em va enredar (de fet ens va enredar a totes les ganxetes i mames), perquè participéssim al reportatge sobre mares blogaires que li feien a la televisió del Brasil, i nosaltres que no deixem mai a una ganxeta sola, doncs vam acceptar de bon grat. I aquí ens teniu!
La setmana passada la Maria em va dir que havien recomanat el meu bloc a El Món a Rac1, em vaig quedar de pedra (escolteu aquí) . Per celebrar-ho i de pas actualitzar el bloc, he fet aquesta maraca elefant que sona molt i molt bé, llàstima que no la pugueu sentir...
Mac, mec, mic! Aquí teniu el mini Mic que he fet per a la Cèlia, la fan número 1 d'aquest nino de llana. Com que els seus pares ja li han comprat l'oficial, jo li he fet un de butxaca i una capseta perquè el pugui desar:
Uuuuuh! Quina emoció, no pensava que m'agradaria tant això de filar, dimecres a la nostra trobada de ganxet, va aparèixer la Marga amb la seva roda i me'n va ensenyar, va ser xulíssim! N'estic tan orgullosa del meu cabdellet...Moltes gràcies Greta!
Feia temps que em ballava la idea pel cap, i quan vaig saber que el Vicent neixeria al juny no ho vaig dubtar ni un moment. La roba la vaig comprar aquí i la punta me la vaig inventar barrejant diferents patrons, us ho explico:
Com ho he fet?
Primera volta: clavem l'agulla de ganxet (fineta) directament a la tela aprofitant els repunts de la vora i fem punt baix, fem tantes cadenetes com faci falta per arribar al següent repunt que vulguem treballar.
Segona volta: tot pb
Tercera volta:
1 pb, tres cadenetes, 3 pa al primer pb, saltem tres punts i al quart tornem a començar amb el pb.
NOTA: La propera vegada no faré tants punts baixos a la primera volta, la punta ha quedat massa atapeïda...i per això he tardat més del que em pensava! si no és una manteta que es fa en un tres i no res.
Uuuuuuiiix! Em sap tan de greu tenir al bloc així d'abandonat...Però no arribo a més, ja m'agradaria.
Resulta que vaig acabar el Mic de ganxet just el dia que uns lladres ens van entrar a casa a prendre'ns totes les nostres "joies" (càmera de vídeo, de fotos, Ipad...) i tenia les fotografies fetes, l'entrada acabada i fins i tot un vídeo divertidíssim de la Laieta flipant amb el regal. Quina ràbia! Per sort ja està superat...
El Mic és un nino de llana protagonista d'un espai infantil amb molt d'èxit que fan a TV3: Mic3.
Tot el cap de setmana cantant la cançó...i és que hem disfressat a la Laia de cèrvol: un barret de ganxet i feltre, una granota polar del Decathlon customitzada amb panxa i cueta peluda (gràcies a l'àvia). La inspiració la vaig trobar aquí, gràcies a un post de la Lolita
Ella va xalar moltíssim (no es volia treure la disfressa!) Però jo encara més.
encara no havia sortit mai al meu bloc, però aquesta fotografia s'ho val.
Feia dies que ho sabia, Cristina de Kireei, s'havia posat en contacte amb mi per comentar-m'ho. Però poc m'esperava jo una entrada per a mi sola i amb 6, 6 fotografies! i la primera la de la meva Laieta! Aquest matí quan he vist el post mentre esmorzava gairebé em nego! uaaaaaaaaaaaaah!
Fa molt de temps que segueixo Kireei i per mi és un lloc de visita obligada diària, font d'inspiració, de descobriments i com molt bé diu el seu nom: de coses boniques. A aquestes alçades no crec que hi hagi ningú a la blogesfera que no conegui Kireei, però per si de cas...cliqueu AQUÍ!
a petició popular, aquí teniu el patró de la manteta, ja sabeu que la vaig copiar del Zara Home jjjjjjj, m'hi vaig estaruna estona fins que el vaig treure, crec que l'he encertat força:
edito: sobre els colors, jo pensava que era molt evident i per això no ho vaig posar al patró. Heu de fer canvi de color a cada volta de cadeneta!!!!! de manera que els punts alts de la volta següent cobreixen la cadeneta que queda al descobert quan saltem al següent grup de quatre punts alts.
Avui hem anat fins a Cardedeu per a conèixer a en Bernd, és taaaaaan bonic!!!!
benvingut!!!
Vaig veure una manta molt semblant al Zara Home, vaig fer-li una foto i a casa vaig treure el patró. Ells copien oi? Doncs jo també a ells! La propera en blanc.
La falta de temps va fer que em deixés estar de romanços i tranformés els meus minitapets en agulles de pit; i em sap greu, perquè les vostres idees eren molt xules: guirnaldes, penjolls, bufandes, xals, cortines, diademes, ornaments per l'arbre o per embolicar regals...
Moltes gràcies a totes! (no descarto dur-les a terme el Nadal vinent)
aiiiiix!! però quan vaig veure a totes les tietes i àvies amb les agulles de pit posades em van semblar estrelles de sheriff !!!! no els vaig dir res, semblaven contentes.
