dissabte, 29 de març de 2014

Com que encara fa fred...

Sort que la primavera no s'acaba de decidir, perquè així no fa tanta mandra escriure aquesta entrada.
Al febrer vam anar amb la colla a passar uns dies a la neu. Com que estava en ple descobriment del teler circular, ho vaig tenir clar: "gorros" per a tota la canallada.  Uns colors ben bonics i llana 100%, van quedar molt xulos, però...EREN PETITS!!! Quina malícia, no els vaig poder fer ni una foto decent, pobrets, tots amb les orelles destapades...

Em va tocar desfer i afegir voltes. Sort que el teler és agraït i és fàcil reprendre la feina...Llàstima que aquest cop no vaig poder fer-los fotos amb els models més guapos del món...Mira que són poc fotogènics els barrets sense cap...























Puc assegurar que amb les voltes que he afegit, ara els serviran tota la vida! D'això se'n diu talles completetes, tu!

Per cert, aquesta quinzena al Diari parlo de l'origen de la dèria per les polseres de goma, una història ben bonica.

5 comentaris:

Sílvia ha dit...

Ets una currante, no sé d'ona treus el temps, i les ganes! Són preciosos, els barrets, i calentons. A veure si l'Antoni que ve els podem estrenar!!!

Montse ha dit...

OOOOHHHH OOOOHHH I OOHHHH m'encanten! són súper divertits! un petó gran

Tati Ayala ha dit...

Doncs molen!!! :p
Està curiós lo de els gomes, encara que les modes acostumen a ser passatgeres.. deu ni do arribar a internacionalitzar-ho, quin èxit!

TXELL ha dit...

jaja, jo també vaig fer casquets d'hivern fa un parell de setmanes; però a mi em surten grans; deu ser que els telers estrenyen ;-o)
Petons!!

Rosa (Roseta6) ha dit...

Hola Margarida:
Espero que estés disfrutando mucho de las labores. !Ah! se me olvidaba, tengo una sorpresa en mi blog para ti.
Una abraçada.