Aquesta si que no me l'esperava! Gràcies a tu per ensenyar-me'n, i pel broche! aquests dies per Santiago l'he estat lluint ben cofoïa... A veure si puc venir el dimecres al Pòrtia, ok? així ens podrem conèixer!
Ei quin començament més bonic... trobo que el meu elefantet passarà a la història sense pena ni gloria... Un petó molt fort... (i ja sé que és culpa meva)
16 comentaris:
que suerte!!!
ja que jo tingués veïnes així.
¡Qué casualidad más bonica!
un beso,
doncs mira que esteu a prop!! :)
Aquesta si que no me l'esperava! Gràcies a tu per ensenyar-me'n, i pel broche! aquests dies per Santiago l'he estat lluint ben cofoïa...
A veure si puc venir el dimecres al Pòrtia, ok? així ens podrem conèixer!
Ostres! Quines casualitats, mare meva! Enhorabona, Maria, pel primer amigurumi, que t'ha quedat preciós!
Qué coincidencia no?? Qué gracia!! Ah! y enhorabuena por tu pantxa eh!!!
ja ja ja que bó nena!!!! es molt guay, a veure si us coneixeu en persona, a més li ha quedat super bé
Ei quin començament més bonic... trobo que el meu elefantet passarà a la història sense pena ni gloria...
Un petó molt fort... (i ja sé que és culpa meva)
Quina casualitat més maca!
OH! Quin detall més maco!!! Jo també vull una veina així! jajaja
quina història més rebonica Marga!!!!
Es una detalle precioso!!! y un parajito muy mono.
Un beso
Les coincidencies. Potser no ho són tant, potser hi ha certa predestinació. No? Serendipia!
Petons
Ostres, això sembla l'Aquí no hay quien viva però a millor!!!! jajjajaj
Quin detall tan bònic!
Publica un comentari a l'entrada